Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2017

Primer dia d'insitut

Imatge
Alumnes 1rA i B





El passat dia 13 de setembre varen començar les classes a tots els centres educatius de les Illes Balears. Els alumnes estaven esperant davant les portes nerviosos i il·lusionats per a començar un nou viatge educatiu. Alguns varen arribar bastant tard perquè la nova companyia d’autocars no coneixia les parades. De sobte les portes es varen obrir i el mestre Blai Bonet, cap d’estudis de l’institut, els va guiar cap  a les seves aules.  El tutor de cada classe es va presentar i els va donar la benvinguda i posteriorment els va donar les agendes, els horaris, els dies festius...  Va ser un dia bastant agradable i molt calorós, però un poc avorrit per tantes explicacions, perquè cada professor que entrava explicava les normes, els criteris... i això va ser molt repetitiu... tenir dotze professors diferents és una llauna! Els professors varen ser amables i graciosos. Es varen trobar nins i nines de diferents escoles: Santanyí, Calonge, Cala d'or i s’Alqueria. El repte era c…

Dia Europeu de les Llengües

Imatge
Avui, dia 26 de setembre, amb els alumnes de 2n ESO-D, hem fet núvols de paraules per commemorar el Dia Europeu de les Llengües.



Comença la tardor

Imatge
Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.